Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/47

tengueren que jo era assegurat del Rey, callant-se romangueren en pau; noresmenys ells mormorejaven tots temps e rondinaven contra mi. Mas lo Rey, après haver ohit mes paraules, tirà's a un depart per a parlamentar ab los seus, ço que fon per l'espay de mija hora, e aprés, girant-se devers mi, dix-me:
 «Fra Encelm, nós e nostres consellers e barons havem ohit la vostra imprudent resposta e indiscreta, per la qual, si no fós estat la fermança que per nós vos ha estat feta, vós hauriets merescut de rehebre tal pena, que tot altre hom, o fill d'Adam qui seria dotat d'intelligencia o juhí, tanta no hauria ja més d' audacia o presumpció que contra nosaltres gosàs dir o divulgar aytals ne aixi horribles paraules com vós havets profert en vostra malhaurada e avol resposta; mas així com en nostra reyal cort hom usa pus de misericordia que no fa de rigorosa justicia a l'encontre dels malfactors, per lo consentiment e volentat de nostres consellers, barons e lleyals servidors, nós vos donam e atorgam l'audiencia per vós demanada.»


Com l'ase fon delegat per a disputar contra fra Encelm

«E ab la fi que sapiats clarament que nosaltres, animals, som de pus gran noblesa e dignitat, que vosaltres no sóts, e que, per rahó e ab bon dret nosaltres devem ésser vostres Senyors e vosaltres nostres sotsmesos e servicials, leixant donchs enrere molts nobles e enginyosos animals los