Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


quals en dos o tres mots vos farien callar com un mut, volem e de present deleguem que l'ase ronyós de la coha tallada vos haja a respondre, quant que ell sia lo pus malastruch e miserable animal qui sia en la nostra cort. E pertant adreçats-vos a ell, proposant-li totes vostres rahons e provant ço que havets dit contra nosaltres ésser veritat.» Per què girant-me, jo viu de costa prop de mi un mesqui e malhaurat ase, tot escorxat, vormós, ronyós e sens coha, lo qual (com jo crech) no hagués valgut deu diners a la fira de Tarragona, e tenguí'm per escarnit, coneixent clarament que ells fahien bef de mi. Tota vegada, pus per temença que no per vergonya, me calgué contentar-me'n e pacientment comportar. E, en açò estant, girant-se devers mi, l'ase ronyós me dix:


L'ase parla a fra Encelm per gran audacia

«Fra Encelm, per molt que no siats digne que vos responga, totavia no podent contredir al molt exprés manament del molt alt e poderós Princep, nostre Senyor lo Rey, cové'm (com a bo e lleyal sotsmès e servidor) complir e observar açò. E per ço, en nom de Déu, jo vull ohir de vós a present les rahons e proves que tenits, la una apres l'altra, e quan les haurets dites, jo respondre us he segons que Déu me consellarà.»
 Aquestes paraules foren-me colps de llança, vehent-me menyspreat d'una aixi mesquina bestia com era aquell entecat e malhaurat ase; mas per venir a ma intenció, sabent segons l'Es-