Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




De la proporció del camell

«Lo camell per ço com ha llongues cames e cal que visca de les herbes de la terra, lo Déu Tot-poderós ha-li creat lo coll llonch a fi que'l pusca abaixar fins a terra e que ell pusca gratar ab les dents les extremitats de son cors. Aixi meteix e per semblant manera, Déus Tot-poderós ha creat tots los membres dels animals dels quals havets parlat per llurs necessitats en tots llurs afers; mas ab la fi que jo ho faça curt no'n vull declarar pus avant, car aixi no ho entendriets pas. Perquè vostra falsa rahó no es abastant a provar vostra opinió errada ésser vera. Per tant jo us dich que si havets altra rahó que la metats denant, e haurets resposta suficient.»


Fra Encelm diu a l'ase

«Senyor ase, hi ha una altra rahó per la qual nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no sóts vosaltres. Car lo Déu Tot-poderós nos ha donat e atorgat los cinch senys corporals, los quals són oure, veure, oldre, gustar e tocar. E encare que'ls haja donats a vosaltres, noresmenys no són tant acomplits ne perfets com en nosaltres, car, ab açò, ell nos ha donat bona memoria, per la qual considerem les coses a sdevenir e nos membra de les absents e passades. Mas vosaltres no us recordats d'altra cosa sinó del present, e per aquesta rahó apar molt cla-