Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rament que nosaltres som de pus gran dignitat e noblesa que no vosaltres.»


L'ase respon e diu

«Fra Encelm, ohint l'anomenada de vostra sciencia e saviesa qui vola per tota aquesta contrada, abans que jo us conegués o vos hagués ohit parlar, sapiats que jo us havia en gran reputació de saviesa, mas a present, trobant lo contrari, jo us tinch per una grossera persona e de gran peguesa. Eh! Hom de Déu! Sots per ventura fora de seny e d'enteniment? Un infant de cinch anys no hauria a dir aytals paraules, mas haver vergonya de pensar-les tant solament. Tota vegada, puys que havets aixi perdut la memoria, mantinent totresponent-vos, jo us declararé (si'm sabets entendre) com lo Déus Tot-poderós ha donat a nosaltres, animals, tots los cinch senys corporals pus sencers e perfets que no a vosaltres e mellor memoria o recordança. Obrits donchs sus are vostres aurelles e ascoltats mes paraules.»


Del primer seny corporal de l'animal

«Lo primer seny corporal es l'oure. Hajats esguart, si bo vos sembla, fra Encelm, com moltes e espesses vegades alguns dels fills de Adam cavalcant sus qualque animal, sia cavall o mul, són ujats de cavalcar, specialment d'estiu per la gran calor, e avallant per a refrescar-se