Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aturada jo t'haguera occehit. — E aprés manà-li de part Déu que no hagués a malehir lo poble d'Israel; e ho féu així. Diguets-me donchs, fra Encelm, qui ha mellor vista: o los animals qui no veuen pas solament les coses corporals, mas encare veuen e sguarden clarament les spirituals, aixi com fan los Angels, o vosaltres, fills d'Adam, qui no vehets sinó les coses corporals? E cent milia altres proves vos poria donar, mas jo me'n deport per acurçar nostra disputa, e de pahor de donar enuig al molt alt e molt poderós princep nostre molt car Senyor lo Rey.»


Del terç seny corporal de l'animal

«Lo terç seny corporal de l'animal es l'oldre. Quin home es huy al món, fra Encelm, qui pusca oldre e flayrar neguna odor bona o avol de la distancia d'un git de pedra? E los gats e los rats olen e flayren lo formatge o altra vianda de la llonguea d'un tret de ballesta. E encare lo mestre de les proprietats qui es fill d'Adam com vós, dóna testimoni d'açò dihent que lo voltor sent les coses mortes de cent lleugues lluny.»


De la natura de l'escarabat

«Los escarabats son veats a viure de la femta dels cavalls, muls e asens, e si volets sguardar quan algun dels dits animals ha femetat per lo camí, no hi haurà al món un sol escarabat, e