Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tantost en veurets venir infinits de totes parts, tant es sotil llur sentiment que de deu o dotze lleugues senten e flayren llurs viandes.»


De la natura dels llebrers e cans corredors

«Vet-aci encare una cosa pus meravellosa: que los cans, tots en general, e los llebrers qui son pus dignes, en especial, per manera de parlar, seguiràn les petjades oient los rastres del conill, llebre o perdiu, seguint tostemps la via aon seràn passats los dits animals. A açò, fra Encelm, no es suficient negun fill d'Adam, mas al contrari, si los dits cans, qui són de nostres animals, no'ls mostraven la caça, jamés ells meteixos no la porien trobar. E leix totes altres coses, de pahor de perllongar nostra disputa.»


Del quart seny corporal de l'animal

«Lo quart seny corporal de l'animal es lo gustar, del qual si bé hi esguardats, fra Encelm, veurets los cavalls, muls, bous, moltons e altres animals que quan pasturen e se trobaràn entre moltes herbes de diverses gusts e sabors, que ells prenen les herbes de bona e dolça sabor e les mengen, e les altres d'avol e amargosa sabor les leixen. E d'aquest quart seny e del cinquè donar-vos n'he de present cent milia proves com lo Déu Tot-poderós los ha donats a nosaltres, animals, pus sencers e perfets que no a vosaltres.