Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mas de pahor de donar enuig al molt alt princep nostre Senyor Rey, e a sos venerables barons los quals no demanen ni no's plauen sinó en breus proposits, havents ampla coneixença de les dites coses, jo'm callaré.»
 «Mas, quant es de ço que dehits que lo Déu Tot-poderós vos ha donat ab los dits senys corporals bona memoria, e mellor membrança retentiva que no a nosaltres, talment que us recordats de les coses passades, ço que no'ns ha donat, e que no'ns membre sinó de ço que vehem en presencia, jo vos responch que vostre dir es fals.»


L'ase declara a fra Encelm la bona memoria dels animals

«Car aixi com vós meteix sabets e per experiença vehets tots jorns, los muls, asens e bous havent estat menats una vegada o dues dès la vinya o l'hort a la casa, encontinent aprés hi saben retornar tots sols sens que algú los haja a menar o guiar. E esdevindrà que vosaltres anirets una vegada o dues per un camí, e retornant-hi un' altra vegada vos foraviarets e fallirets al dit camí.»


De la natura de les oronelles

«Fra Encelm, vós vehets que'ls polls de les oronelles volen aprés que són grans, e que quan l'estiu passa e l'hivern s'acosta, per ço com són