Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fort delicats e temen lo fretvan-se'nab llurs pares e mares exhivernar a les partides de les Indies als quals llochs, quan l'hivern es aci, lla es l'estiu. E fan açò per star en tot temps caldament, e aprés la primavera qui es atemprada entre calt e fret, retornen ad en nostres terres, e si les veurets venir tot dret cantant en gran joya e solaç a les cases o llochs aon són llurs nius que elles havien leixat l'any passat, e basteixen altres nius de bell nou per llur repòs e per en aquells fer llurs polls; e après, aixi com jo us diguí, l'estiu passat, elles se'n retornen totes a les partides de les índies tot dret, sens foraviar-se ne fallir ja mès llur camí, anant d'aci en lla e retornant de lla en çà; mas en tot temps membre'ls del lloch de llur habitació.»


De la natura dels aucells e altres animals

«Semblant cosa fan les tortores, les cigonyes e molts altres aucells. Que si jo't volia dir com se governen en llur departir e retorn, semblantment en quina manera e ab quina diligencia fan llurs guerres, anant e allotjant-se ensems, och e ver ordonant lo tot fort propriament, jo seria massa llonch. Que aixi sia: les grues llavors que lo temps ve de llur departiment fan fer la crida a dues o tres qui van quinze o vint jorns cridant a altes veus per mig l'ayre que totes s'hagen a aplegar per anar exhivernar en llur terra calda. Mas jo me'n callaré en aquesta hora.»