«Aquella qui fa mal es punida segons que lo crim es gran o petit, tallant-li adés la mà, adés lo peu, o la testa, e los cossos d'aquelles, les quals per justa sentencia han estat trameses a mort, són gitats al camí al pus propinch de llurs habitacions per a donar eximpli a les altres de no fer cas semblant. Mas los cossos d'aquelles qui moren per malaltia són meses en terra e lla sebollits en lloch de sepultura.»
«Och e pus, si per ventura s'esdevé que alguna d'elles sia nafrada per qualque fill d'Adam, o altre animal, e que li sia tallat algun membre aixi com peus, cuixes o mans, per la qual cosa
ella no pusca retornar a la casa, encontinent, per lo manament de llur rey, elles se'n van totes al lloch aon aquella es aturada e la se'n porten a la casa; lla es ella ben curosament pensada tro a ço que sia del tot guarida o morta. Per què, fra Encelm, no vos sembla que en nosaltres haja aytant de sabiesa, e aytant de seny com en vós? Certes och e més. E no hi ha negú, si voldrà usar de rahó, qui pusca a ço contredir.»
De la natura de les llagostes
«Jo us vull parlar, fra Encelm, de la sabiesa de la llagosta, com aprés que l'estiu es passat elles trenquen la terra grassa, e hi fan un clot en lo qual meten llurs ous, e, havent-los més sota terra, se'n van e volen en altra part, lla on són la major partida devorades dels aucells e les altres per causa del gran fret e gelada moren. Mas aprés, quan la primavera es venguda e que'l
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat revisada.
