Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e molts altres mals, vicis, abominacions e àvols pecats en tal manera que foren sodomites e homeyers: per tals coses ha estat necessari que la Lley vos fos estat donada puys que tals coses eren en vosaltres. Quant es de nosaltres, no n'havem neguna fretura, car tot aixi com Déu nos creà lo primer jorn, aixi som romasos fins a huy, llohant-lo e benehint sens cometre negún mal pecat. Perquè sguardats si açò es honor o vituperi, e si ab rahó vos devets llohar del fet que dehits. Quant és de les oracions per les quals pregats Déu que us perdó los pecats, ofenses e mals que fahets, nosaltres no n'havem nulla fretura, car no fahem mal ne pecat.»


Aci l'ase declara a fra Encelni lo dejuni que los fills d'Adam fan

«Lo dejuni que dejunats, Déu vos l'ha ordonat, per lo pecat de glotonia, fahent-ho justament e aixi com se pertany; mas vosaltres no fahets com Déu vos ho mana, ans lo jorn de dejuni cometets molt pus de pecat per glotonia que no los altres jorns, car vos cal pus de viandes e d'exquisitats, e per dejunar un jorn n'esmerçats tres a omplir-vos e menjar a tot vostre sadollament. Car lo jorn d'abans lo dejuni vos dehits: — Menjam e bevem bé, car demà dejunar nos calrà. — Lo jorn del dejuni, dehits: — Menjam e bevem bé huy, car dejunam.— Lo sendemà del dejuni dehits: — Menjam e bevem bé huy, car ahir dejunàrem, — Tal dejuni, fra Encelm, no és bo ne just, ne aixi fet com Déu ho mana. E aixi aquell gran profeta