donat Lley, e a vosaltres no; la qual Lley nos mana que façam bé, e que evitem lo mal. En aprés nosaltres fahem oracions e dejunis, donem delmes e primicies, fahem almoynes; e nos són venguts profetes e missatgers de Déu qui no són pas venguts a vosaltres. Perquè aquestes coses reten testimoniatge que som en dignitat de senyors e majors e vosaltres, animals, no havets res de tot açò.»
La resposta de l'ase
«Fra Encelm: en multitut de paraules hi ha molta vanitat, talment que qui molt parla, sovint erra. E de fet pren-vos-en aixi. E tota via volets que vostres rahons sien confessades e rehebudes; eixament aon cuydats fer honor als fills d'Adam vós los carregats de vilania, vergonya e deshonra, per ço com gens no entenets ço que enantats e dehits. E tot aixi com vos estimats e us gloriejats de ço que Déus ha-us donada Lley e gens no l'ha donada a nosaltres, en açò vos fahets gran deshonra e vituperi, e a nosaltres gran honor, com sia en aixi que, si l'home fos romàs en l'estament que Déu l'havia creat, no hauria estat mester que Déu li hagués donada Lley, car Déus lo creà just, pur, innocent, e sens pecat; mas ell, transgredint lo manament de Déu, pecà: perquè ell fon encontinent punit e foragitat de paradís terrenal. Sos fills aytambé per enveja se mataren lo un a l'altre. En aprés feren lladronicis, rapinyes, falsos testimonis, adulteris, flastomies, fals juraments,
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat revisada.
