Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


o per al marit de vostra filla, o la muller de vostre fill, los quals se donaràn bon temps ab los béns que'ls leixarets, e vosaltres retre compte n'haurets a Déu: mas, quant és de nosaltres, som nets d'aquests pecats e malvestats, ço qui es un grahó de senyoria.»


L'ase parla a fra Encelm dels profetes tramesos als fills d'Adam

«Los profetes que dehits qui no són venguts a nosaltres, mas solament a vosaltres, ço és a vostre ahontament e vergonya. Car los profetes gens no son tramesos sinó per fer fer ço qui es bo, e evitar ço qui es dolent, tot aixi com diu l'Escriptura. E nosaltres no n'havem que fer: car, com jo us he dit, no fahem sinó tot bé, sens agreujar altri.»


Fra Encelm diu a l'ase

«Quin bé es, senyor ase, que vosaltres fahets sens mal? Ço es cosa vera que les llagostes fan gran mal e damnatge als blats e fruyts, e aixi meteix molts altres aucells, aixi com cucales e corbs. Encare més: los rats fan damnatge a totes coses qui's menjen, e a les robes e vestedures; los cans e los gats roben les viandes; e lo llop e molts altres animals viuen de furts e rapinyes aixi com les guineus qui roben les gallines. Perquè vostre dir es fals.»