Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




L'ase declara a fra Encelm la natura dels animals

«Així es aytambé de la llana. Déu l'ha donada als animals per a guardà'ls del fret, del vent e de la pluja. E vosaltres la'ls tolets per força e en fahets vostres vestedures; vosaltres vos vanats donchs falsament d'açò; ço que pus tost deuriem fer entre nosaltres, retrahent a vosaltres, fills d'Adam, que vos donem per a vestir- vos; per mijà de les quals vestedures sots guardats del vent, del fret e de la pluja. Aixi n'es de les folraradures que dehits haver: car ço són pells de nostres animals les quals prenets e desrobats.»


L' ase declara a fra Encelm les penes que han los homens per a ells vestir

«Mas Déus Tot-poderós, lo qual no leixa negun mal impunit, vos puneix de vostre malifet e furt en aquest món d'abans que'n l'altre, donant-vos molts treballs e torments: la dita seda e llana havent a rentar, nedejar, blanquehir, cardar, filar, devanar, torçre, ordir, teixir, tenyir e tallar, e milia altres treballs los quals serien llonchs a recontar, e dels quals haurets vergonya e ahontament contant-los. No sóts donchs gens ahontat de parlar-ne solament, llohant-vos de ço de què nosaltres per rahó deuriem haver la llohança? Perquè pensats altra rahó, e haurets tal resposta que jo us faré callar.»