Fra Encelm diu a l'ase
«Mossenyer l'ase, encare més devem nosaltres ésser vostres senyors per aytant com havem reys, princeps, duchs, marquesos, comtes, barons, senyors, prelats, doctors, filosophs, presidents, consellers, advocats, procuradors, secretaris, notaris, rimadors, cantayres e llauradors. E aytals coses totes se pertanyen a senyors e no a vassalls tals com vosaltres, animals, sóts.»
L'ase respon a fra Encelm
«Fra Encelm, un benifet no costa res: vós descobrits tostemps vostres mals volent-vos falsament llohar. Car nosaltres, animals, havem reys, senyors, oficials, cantayres e bells parlers, com vosaltres havets. E que'n sia aixi, esguardats les abelles com són totes sots l'obediença de llur rey, aixi com aci dessus vos he dit, e trobarets que Déu les ha creades ab un agulló per la defensa de llur cors, e ha creat llur rey sens agulló, per donar entenent que'ls reys e senyors deuen ésser misericordiosos e benignes, sens agulló de crudeltat e malvestat.»
L'ase diu a fra Encelm
«Lo Rey nostre Senyor, que primer devem nomenar, es rey de tots nostres animals per sa gran valença, noblesa e magnanimitat de
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/81
Aquesta pàgina ha estat revisada.
