Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fahem per ço que'ns es llegut e Déu no'ns ho ha vedat, e vull-vos-ho declarar, fra Encelm, aixi com podets veure per clara e manifesta experiença. Tots los jorns esdevé que en una nit cent o dos cents animals, vedells o cabrits, naixen e lo sendemà llurs mares van a la pastura, e llurs fills romanen a la casa; e sus a l'hora de vespres, al retorn de la pastura, jatsia que totes s'assemblen en llurs cares e llurs veus, tota vegada cascun dels infants va-se'n tot dret a sa mare, sens que sia mester que algú la'ls mostre, e gens no falliràn, ço es assaber que negun d'entre ells no s'adreçarà a altra sinó a sa mare. Podets donchs assats clarament veure que haver a fer-ho ab nostres mares e sors, no es pas per falta de coneixença que hajam; mas Déu la'ns ha donada mellor e pus perfeta que a vosaltres: car vosaltres, quant que no us assemblats en res, ans cascun ha sa semblança e veu tota diferent de l'altre, ço qui es cosa pus facil a coneixer, totavia quan naixets estats cinch o sis mesos que tots jorns vehets vostres pares e mares, mas noresmenys no'ls coneixets e no sabriets faher discreció o diferencia d'ells ab altres persones estranyes, mas apellats tots los homens que vehets, papa, e totes les fembres, mama, pensant que tots los homens són vostres pares, e totes les fembres vostres mares. Donchs, bon hom de Déu, quan voldrets parlar pensats-vos-hi bé primerament e gens no fallirets. E si havets altres rahons per provar vostra falsa opinió, metets-les enant, e haurets resposta.»