Fra Encelm diu a l'ase
«Reverendissim ase, la rahó per a provar que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que vosaltres, animals, e que per justa rahó devem ésser vostres senyors, es que vos venem e compram, vos donem a menjar e a beure e vos guardam de calt e de fret, dels lleons e dels llops, e vos fahem medecines quan sóts malalts, fahent tot açò per pietat e compassió que havem de vosaltres. E null hom comunament no exerceeix aytals obres de pietat sinó los senyors envers llurs sotsmesos e esclaus.»
L'ase respon a fra Encelm
«Fra Encelm, vostra rahó es de petita valor: car si per comprar-nos e vendre devem ésser vostres sotsmesos e esclaus e vosaltres nostres senyors, per semblant rahó e meteix dret los chrestians e los moros seràn sotsmesos los uns dels altres; mas açò no es sinó per força e usurpació, e aon la força regna lo dret e rahó no han negun lloch. E quant es de ço que dihets que'ns donats a menjar e beure, e'ns guardats de fret, de calt e de tots mals, vosaltres no ho fahets sinó pel profit de vosaltres meteixos: car nostre bé es vostre profit, e nostre mal es vostre dampnatge, e no ho fahets pas per pietat e compassió que hajats de nosaltres, mas ho fahets de temor que havets que no'ns muyram, car per nostra mort perdets los di-
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat revisada.
