Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les mans horreues e sutzes, e los peus emmerdiçats, nos metem en la barba de vostre Papa, Emperador o Rey, e lla'ns torcam e eixugam nostres peus e nostres mans emmerdiçades. E après si'ns vé en volentat de pixar o de cagar, nos cagam e pixam en llurs barbes e vestedures. E llavors sentint lo Papa, Emperador, o Rey la olor de nostra merda que havem mès en llurs barbes, diuen a llurs servidors qui són alentorn d'ells:— Sentits aquesta pudor que jo sent? — E responen de no; e no sab lo pobre que nosaltres li havem emmerdiçat la barba. Donchs, fra Encelm, quin vos sembla que sia de pus gran dignitat e noblesa: nosaltres qui cagam e pixam en vostres barbes, e dels Papes, Reys e Emperadors, e nos torcam les mans e'ls peus emmerdiçats en llurs barbes e a les vostres, o los fills d'Adam? Certes vós sabets e coneixets bé que nosaltres, mosques, qui som dels pus malastruchs animals qui sien al món, som de pus gran noblesa e dignitat que no sots entre vosaltres. Quant més encare deuen ésser donchs los pus nobles e grans animals de pus gran noblesa e excellencia que no vosaltres? Certes, qui haurà dubte en açò es poch sabi.»


Lo randell diu a l'ase

«Aprés que la mosca hach parlat, llevà's en peus un petit randell, lo qual dix al frare: Fra Encelm, la llenga gens no ha os, e si'l trenca ben gros; aixi vos en pren. Car parlats e dihets moltes folles e temeraries paraules contra los