nobles animals no cuydant res dir: mas ço'ls es un aixi gran desplaer, que ells voldrien pus tost haver tots los ossos e membres trencats que no ohir vostres paraules, les quals, certes, porten la ensenya de poch saber.»
La rahó e prova del randell
«Bon hom de Déu, si nosaltres qui som dels pus petits animals qui sien al món, vencem e sobrepujam vostres Papes, Reys, Emperadors, e altres grans Senyors, quant en pus farien los altres grans e nobles animals? Car nosaltres entram en llurs cambres en despit d'ells, e contra llur volentat, cridant quan ells volen reposar, no leixant-los dormir, mossegant-los, bevent llur sanch fins a ço que'n siam sadolls, e fahent-los tant de despit picant-los e mossegant, que moltes vegades, per lo gran despler que ells prenen de nosaltres, donen-se ells meteixos de grans bofets cuydant-nos matar, e llavors volant nos escapam. E aprés retornam tant de vegades com nos plau e tro a ço que siam plens e sadollats de llur sanch, que solament no's poden defendre de nosaltres. Donchs, bon hom de Déu, callats-vos e contentats a vostre molt reverent responent, car segons vostra rahó dessus dita, que lo menjador es pus noble e de pus excellent dignitat que la cosa menjada, apar assats clarament que nosaltres som pus nobles e pus dignes que vosaltres, car nosaltres menjam e bevem vostra sanch: perquè apar clarament e manifesta vostra opinió e fantasia ésser falsa e no vera.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat revisada.
