noticia i coneixement de les fonts d'ont eixí el Roman de Renart, les seves amples i sovinejades lectures dels llibres i reculls orientals que a dins tot l'opus lulià deixaren ben marcada influencia i traça. Prenent tal punt de partida, ja resultarà més entretinguda que dificil, a qualsevol erudit amador i recercador dels nostres origens literaris, la tasca de senyalar concretament i a la menuda la part d'originalitat i la de copia o imitació que corresponga an En Llull en aquest Llibre de les Besties, confrontant son contingut, i especialment els exemplis o semblances que a cada plana en sos capitols se troben, ab els similars que hi ha dins el Pantchatantra, el Kalila i Dymna, el Sendebar, el recull arabic de les Mil i una nits i altres compilacions paregudes.
Més, com roman indicat abans, aquesta feina d'erudició en bona part ja es feta. Al Felix i a cadascuna de ses dèu parts, i encara més detingudament al Llibre de les Besties, dedicaren un estudi (el més extès, sinó l més exacte que hajam vist fins al present) els autors del volum XXIX de l'Histoire Littéraire de la France (París, 1885, pagines 345 a 362). Dins el Proemi bibliografic que com a presentació del Felix me tocà posar a la reimpressió feta darrerament a Mallorca, vaig donar-ne compte extractat, senyalant-hi de pas-
Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat validada.
