Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/10

i de ben antic treu arrels la ficció alegorica consistent en atribuir als irracionals passions i qualitats humanes, per moralisar o satirisar així am més examplitut, am més comoda llibertat de senyalar vicis i flaqueses. Desde Isop fins a Lafontaine, i de les antiquissimes compilacions indostaniques fins als Animali parlanti den Casti, se pot dir que ha recorregut tots els segles, totes les races i totes les literatures aquesta mena de simbolica ficció, no estroncada encara en els nostres dies. Llibres tant recents com The Iungle Book, den Rudyard Kipling, i altres, en són prou testimoni.
Anys endarrera, la vasta erudició den Menéndez i Pelayo ja senyalà l Llibre de les Besties com unica forma espanyola coneguda fins al present, de l'immensa epopeia satirica de l'Edat Mitjana, el Roman de Renart, objecte de tants estudis i disquisicions dins la literatura historica francesa, i del qual pogué bellament En Llull conèixer algun trellat, dels que ja en temps seu, i abans, la gent llegia o recitava per terres de Provença i de Catalunya. En sa forma francesa i tot, era facil que l conegués, si no abans, quan la seva primera anada i estatge d'un parell d'anys a París (1286-88), on sembla que hi va compondre i escriure l Llibre de Maravelles. Això, s'entén, quan no li haguessin donat ja abans