mençant la setena part, diu que quan Felix hagué pres comiat del filosof am qui havia feta llarga conversa, «se n'anà per una vall plena d'arbres i de fontanes; i a l'eixida de la vall encontrà dos homens qui havien grans barbes i grans cabells i eren pobrement vestits...
— Bells senyors, — digué Felix, — ¿vosaltres d'on veniu ni de qual orde sou?
— Senyor, nòs venim de llongues terres, i som passats per una plana que es prés d'ací, i en aquella plana ha gran ajustament de besties selvatges qui volen elegir rei.»
Felix parla un moment amb ells, i, «aprés aquestes paraules, comanà a Déu los sants homens, i anà en aquell lloc on les besties volien elegir rey». Séns altre preambol ni explicació, comença tot seguit el capitol I : «En una bella plana per on passava una bella aigua...» i segueix sense interrupció fins a l'acabament, després del qual ve la vuitena part (Del Hom), que es una copiosissima exposició antropologica.
S'ha discutit variament, i està ja quasi posat en clar, el grau major o menor d'originalitat que correspon an En Llull en la composició i materia d'aquest Bestiari, que no es, en sa especie, exemplar unic ni isolat, dins les literatures mig-evals d'Europa, De molt lluny
Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/9
Aquesta pàgina ha estat validada.
