Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


moltó, i a totes les altres besties que viuen d'herbes, çò que l bou deia; més na Renart feu adenança de parlar davant tots, i digué estes paraules:

 —Senyors, con Déu creà lo món, no l creà per intenció que hom fos conegut ni amat, ans ho féu per çò que ell fos amat i conegut per hom; i, segons aital intenció, Déu volgué que hom fos servit per les besties, ja sia que hom viva de carn i d'herbes. I vosaltres, senyors, no deveu esguardar a l'intenció del bou, qui desfama l lleó per çò car menja carn; ans deveu seguir la regla i l'ordenança que Déu ha donada i posada en les criatures.

 De l'altra part allegà l bou ab sos companyons contra les paraules de na Renart, i digué que per çò com ell deia que l cavall fos rei, car lo cavall menja herba, apar que ell i sos companyons haguessen vera intenció a l'elecció de rei; car si falsa intenció hi havien, no dirien que l cavall, qui menja l'herba que ells mengen, fos rei, ni ells no devien creure na Renart de l'elecció del rei; car na Renart més vol i ama que l lleó sia rei, per çò com viu de les romanalles que romanen al lleó con ha menjat en la caça que ha presa, que no fa per la noblesa del lleó.

 Tantes de paraules hagué de l'una part i de l'altra, que tota la cort se torbà, i l'elecció