Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


fo empatxada; i l'ors i el lleopart i l'onça, qui havien esperança que fossen elets a rei, digueren que la cort s'allongas tro a altre temps que haguessen determinat qual bestia es pus digna d'esser rei. Na Renart conegué que l'ors i el lleopart i l'onça allongaven l'elecció per çò car cascun havia esperança d'esser rei, i digué en presencia de tots estes paraules:

 — En una esglesia catedral se feia elecció, i era contrast en aquell capitol de l'elecció del bisbe, car los uns canonges volien que fos bisbe l sagristà d'aquella esglesia, lo qual era hom molt savi de lletres, i de virtuts era abundós. L'ardiaca cuidava esser elet a bisbe, i lo cabiscol altre tal, i contrastaven a l'elecció del sagristà, i consentien que fos bisbe un canonge simple qui era bell de persona i no havia neguna ciencia. Aquell canonge era flac de persona i era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capitol de çò que l'ardiaca i lo cabiscol deien; i en aquell capitol havia un canonge qui digué estes paraules : «Si l lleó es rei, i l'ors i l'onça i lo lleopart han contrastat a la sua elecció, tots temps seran en malvolença del rei; i si l cavall es rei, i lo lleó fa negun falliment contra l rei, com ne podrà pendre venjança l cavall, qui no es tant fort bestia com es lo lleó?»

 Quan l'ors i l'onça i lo lleopart hagueren