Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


oit l'eximpli que na Renart havia dit, temeren fortment lo lleó, i consentiren en l'elecció, i volgueren que l lleó fos rei. Per la força de l'ors i de les altres besties qui mengen carn, malgrat de les besties qui mengen herba, fo elet lo lleó a esser rei; lo qual lleó donà llicencia a totes les besties qui mengen i viuen de carn, que menjassen i visquessen de les besties qui mengen herba.

 Esdevenc-se un jorn que l rei estava en parlament i tractava de l'ordonament de sa cort. Tot aquell dia, tro pres de la nit, estigueren en parlament lo rei i sos barons, que no hagueren menjat ni begut; i con hagueren tingut parlament, lo lleó i sos companyons hagueren fam, i demanaren al llop i a na Renart què podrien menjar; i ells respongueren i digueren que tart era com poguessen percassar vianda; mas que pres d'aquell lloc havia un vedell fill del bou i un pollí fill del cavall, de que podrien menjar abundosament. Lo lleó tramès en aquell lloc, i féu venir lo vedell i lo pollí, i menjaren-los. Molt fo irat lo bou de la mort de son fill, i sí s fo lo cavall, i ensems vingueren-sen a l'hom, per tal que l servissen i que ls venjas del falliment que llur senyor havia fet contra ells. Quan lo bou i lo cavall se foren presentats a l'hom per servir, l'hom cavalcà en lo cavall i féu arar lo bou.