der havia de gents i de tresor ab que fos hom savi lo rei i tement de Déu. Abdós los missatgers vingueren a llur hostal, on trobaren l'hoste qui plorava molt fortment i menava gran dol.
— Senyor hoste, — digueren los missatgers, — vós per què plorau ni què haveu?
— Senyors missatgers, — digué l'hoste, — en esta ciutat ha tengut lo rei gran parlament, ont ha fet ajustar moltes gents qui són vingudes de llongues terres. Les messions que l rei ha fetes són grans, i per açò ha manada una gran questa fer en esta ciutat, que serà molt gran, i costarà a mi mil solds, los quals hauré de manllevar de jueus.
—Senyor hoste, — digueren los missatgers, — i lo rei no ha tresor?
I l'hoste respongué i digué que l rei no havia tresor, mas que manllevava de ses gents i feia questes con feia corts, les quals corts feia tots anys dues vegades; i en així destruía ses gents, qui a les corts feien grans messions, i tota sa terra empobria, per la gran messió que feia.
— Bell amic, — digué l'onça, — qual utilitat se segueix de les corts que l rei fa tots anys?
L'hoste respongué i digué que no neguna, ans sen seguia gran damnatge, car les
