gents s'empobriren, i per la pobretat que havien feien molts d'enganys i de falliments, i el rei n'era en ira de tot son poble; car tant donava i gastava en les corts, que no hi podia abastar sa renda, i tollia als uns i donava als altres; i com hom se cuidava que l rei digués algunes novelles i hagués algun gran fet a tractar, ell no deia res i partien-se del rei tots despagats, i tots escarnien i menyspreaven el rei.
Con los missatgers hagueren oides aitals paraules del rei, adoncs menysprearen molt lo rei, ells i totes llurs companyes, pus que ls homens de la terra l menyspreaven. I el lleopart digué a l'hoste aquestes paraules:
— Gran damnatge es en esta terra, car no ha senyor bé acostumat qui tinga justicia i pau en sa terra.
— Senyor, — digué l'hoste, — no podria hom estimar lo damnatge que se segueix per malvat princep. L'una raó es per lo mal que fa; l'altra, es pel bé que fer podria, lo qual no fa. I, en així, per mal princep se segueix damnatge en dues maneres, segons que haveu oit. Aquest rei a qui vosaltres sou tramesos, es hom qui s confia massa en son consell, i ha àvol consell i malvat i de vils homens; i cascú de son consell cuida mellor esser rei que l rei mateix, i ensems gasten son regne, i el rei no n'ha cura,
