ni ha ansia mas de caçar i de deportar i de luxuriejar i de fer vanitats.
Con lo rei hagué dormit, los missatgers foren vinguts al palau del rei, i no pogueren entrar pera parlar ab lo rei tro que hagueren llogats los porters. Con los missatgers foren davant lo rei, lo rei honrà més lo lleopart que l'onça, en çò que li féu pus plasent esguard, i el féu asseure pus pres de sí que l'onça; i d'açò hagué l'onça enveja, i fo irada contra l rei; car l'onça creia que l rei la degués aitant o pus honrar que l lleopart.
Dementre que l rei estava ab los missatgers, quatre ciutats trameteren vuit proomens al rei, al qual feien clams dels oficials que tenia en aquelles ciutats, los quals eren homens mals i pecadors i destruien tota sa terra. Els proomens pregaren al rei per tota l'universitat de les ciutats que ls dongués bons oficials, i el rei tramès-los a son consell, i digué que son consell proveiria a llurs demandes. Con los vuit proomens foren davant lo consell del rei i hagueren mostrada llur raó, lo consell del rei los reprès fortment, car en aquell consell havien amics los oficials de les quatre ciutats, qui ab llur consell feien lo mal que feien, i dels diners que malament guanyaven los feien
part. Aquells vuit proomens s'entornaren séns que ab lo rei res no acabassen.
