Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de mort, que fer traició contra son senyor natural.

 Dementre que l'orifany en així considerava, ell digué entre sí mateix que en així com na Renart amb maestria volia fer occiure l rei, que en així ell ab maestria fes occiure al rei na Renart; car si en lo cor de na Renart cab traició i certesa i maestria, ¡quan més, digué l'orifany, en mon cor, que es tant gran, deu cabre llealtat, saviesa i maestria!

 Estant que l'orifany considerava en açò, li digué na Renart:

 — Senyor n'orifany, ¿vós en què considerau, ni per què vós no us cuidau con siau rei, ans que torni la serpent de la missatgeria, la qual es trop savia i mestra?

 L'orifany, adoncs, concebé i proposà que esperas la serpent, ans que tractas neguna cosa contra na Renart, i que ab la serpent tractas com lo rei occiés na Renart.

 Con na Renart vegé que l'orifany era negligent de son negoci, hagué temor que la serpent no vingués i que l'orifany no l descobrís, i adoncs digué a l'orifany que s cuitas, car si ho feia, ell tractaria en tal manera l fet, que vindria a perfecció, mellor i abans que ell no s pensava. Gran por hagué l'orifany de la maestria de na Renart, i demanà a na Renart en quina condició volia esser ab ell, si era rei. Na Renart