Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


digué que ell volia esser en aital condició ab ell com era ab lo rei, çò es a saber, que fos son conseller tant solament, i que l conill fos son cambrer i lo paó son porter.

 Aprés que na Renart hagué dita la condició a l'orifany, l'orifany demanà a na Renart la manera qual seria perquè l rei morís, i na Renart recomptà a l'orifany la manera la qual s'havia pensada en la mort del rei, i digué aquestes paraules:

 — Entre l senglar i el rei jo metré discordia i malvolença, car lo senglar cuida esser par en persona i en força al rei; i jo diré al senglar que s guardi del rei, qui l vol occiure; i puxes diré al rei que s guardi del senglar, qui ha desig d'esser rei, i tractaré que l rei occía l senglar. I con lo senglar será mort, i el rei serà hujat en la batalla que haurà haguda ab lo senglar, adoncs vós, senyor orifany, podreu occiure lleugerament lo rei, i podreu esser rei.

 En la manera que s'hagué pensada na Renart, proposà-s l'orifany que enganas na Renart, i digué a na Renart aquestes paraules:

 — Vana es tota prometença sense testimonis, i per çò tinc per bo — digué l'orifany — que vós, na Renart, hagueu testimoni de la promesa que vós voleu que jo us faça, çò es a saber, que vós siau mon conseller tant solament, i que l conill sia mon cambrer, i el paó sia mon