Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — I com — digué l rei — podria jo esser cert que çò que vós, n'orifany, dieu, es veritat?

 I I'orifany digué que ell ho podria conèixer en çò que na Renart havia tant fet, que en son consell no havia altra bestia mas na Renart; i que l conill, qui l temia per natura, i així mateix lo paó, havia fets de son hostal.

 — Encara, senyor en lleó, — digué l'orifany, — vos en diré altra certenitat, car na Renart es anat al senglar per dir-li que vós lo voleu occiure, i dirà a vós altre tal, que l senglar vos vol occiure, i vos aconsellarà que fasseu al senglar semblant ergullós, per çò que l senglar tinga per ver çò que na Renart li ha dit.

 Aprés estes paraules, l'orifany digué al rei que l conill i lo paó havien consentit en sa mort.

 Molt fo meravellat lo rei de na Renart, a qui havia fet tant d'honrament, com pogué concebre envers ell engany i falliment, i digué aquestes paraules:

 — A mon pare oí una vegada recontar que mon avi, qui era rei d'una gran terra, volgué abaixar los barons a qui s tanyia honor i volgué exalçar les vils besties a les quals no s convenia honrament, entre les quals besties fou lo simi, al qual féu molt d'honrament. I aquell simi, per çò car era semblant a hom, hagué desig que fos rei, i concebé, en lloc d'honrament, traició contra mon avi.