Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Senyor, — digué l'orifany, — en poc anap no pot molt vi caber, ni en persona que sia de vil lloc no cab gran honrament ni gran lleialtat; i per çò es bo que vós occieu na Renart, i que hajau bon consell: sieu franc en vostre senyoratge, i sotsmeteu a malvada persona la noblesa que Déu vos ha donada per llinatge i per ofici.

 Aprés estes paraules, l'orifany anà al senglar ab qui na Renart havia parlat, i digué-li que ell sabia çò que na Renart li havia dit, i en així ho digué l'orifany al senglar com na Renart ho havia dit. Lo senglar se meravellà com l'orifany ho sabia, i l'orifany li recontà tot lo fet.

 Estant que l'orifany ab lo senglar parlava, na Renart anà al lleó, i digué-li que l senglar lo volia occiure; i adoncs lo lleó conegué que na Renart lo volia trair. Lo rei ajustà davant sí molts barons, i fou-hi l'orifany, i el senglar i na Renart i el conill i el paó. Davant tots demanà l lleó al conill i al paó que li diguessen veritat del testimoni que havien promès fer a na Renart aprés sa mort. La por del conill i del paó fou molt gran, mas molt major fou la de na Renart, la qual digué al rei estes paraules:

 — Senyor en rei, per tal que jo temptas vostres barons si us són bons ni lleials, diguí a l'orifany çò que li diguí, i açò mateix diguí