<poem> En vol triomfal y segur Ses valentes ales de áliga, (¡Ben enfangades avuy!) Y la Fé, la dels ulls closos, Allá dalt donava llum. El castell y el monasteri, Com germans, s' alsaven junts; La vila, á llurs peus seguda, Ab ells pactava sos furs, Y quant lo tró de la guerra Rodava per valls y munts, Castell, monasteri y vila Eren el casal comú, Y Fe, Llibertad y Pátria Un sol llas de triple nuch. ¡Quánts enderrochs, hont la gralla Niha y lo teixó s' ajup, De meravelloses gestes Foren testimoni mut! Encara, en la nit callada, Veig yo, com apareguts, Devallar per eixes roques Tots nos avis, un per un. Baixa el feréstech celtíver De dur cor y ferreny puny, Que l' alzina, al gorch penjada, Nodrix ab selvátich fruyt. Baixa la maynada heróica Que en l' alta senyera du Les Quatre Barres, espasme Del sarrahí descregut. Baixen los que ahir encara Ab l' empolsegat trabuch
