<poem> Del invasor de la terra Capbusaren tot l' orgull; Y eixa llarga colla de héroes, Que entre 'ls negres penyals surt, Sembla que diga: “la Pátria Posá lo niu assí amunt.„ També á vegades (¡uns altres Llampechs de la joventut!) Llegint de la antiga Arcádia Amors y dolces costums, ¡Montanyes blaves, yo día, Cau de oblidades virtuts, Ditjós qui en les vostres serres Flors de la inocencia cull! ¡Ditjós qui, al casal dels pares, Seguix en pau l' antich us, Y, com vent per la montanya, Passa pel mon sens fer bruyt! ¡Balls de les eres, hont brilla Lo gra en daurat curumull! ¡Oh cansons de la verema! ¡Oh foll trepitjar dels trulls! ¡Ramats que á la vila tornen! ¡Blanch anyells! ¡Cabritets rulls! ¡Ovella, que agenollada Pobra pastoreta muny! ¡Fresca font, hont la donzella Va, lo cor y el cánter buit, Y plens los torna á sa casa D' aygua neta y d' amor pur! ¡Llar, hon lo tronch espetega Y hon la flama alegra llu, Mentres xiula 'l vent de ora
