<poem> ¡Lluminoses matinades! ¡Cel blau! ¡Ventijols! ¡Perfums! ¡Oh pau del cor delitosa! ¡Oh soletat! ¡oh quietut! Del mon dels homens darrere Quedá 'l formiguer impur: Com soroll de mar llunyana, S' ou son flux y son reflux. Vistes d' aquestes montanyes, Port de la vida segur, ¡Quán petita es sa grandesa! ¡Quán curta sa multitut! Ses ditjes, ¡qué flors marcides! Ses glóries, ¡qué térbol fum! Esperit, obri les ales; ¡Amunt, sempre per amunt! Vola del pla á la montanya, Vola del tossal al puig, Vola del puig á la serra, Vola de la serra als nuus! Res hiá que ton vol detinga, Res hiá que ton vol atur: Sobre els núbols, les estreles Alcen son palau-de-llum; Y sobre núbols y estreles, Está el Gran, el Fort, el Just, Está la eternal Bellessa, El Bé infinit y absolut! Si d' eixa mística escala Arrivar al fí no puch, Muntat en esta almenara, Hont lo veig de menos lluny, Y hont lo vent del cel aviva
