Aquesta pàgina ha estat validada.
<poem> Lo foch diví que 'm consum, Passaré, aixecant los brassos, Los jorns que 'm resten, ya curts; Y quant m' endorga per sempre, Les mans juntes y els ulls cluchs, Estará mes prop mon ánima ¡Oh Deu! per volar á tú!
Montanyes del Maestrat, Joliol de 1877.
