Quant lluytaven reys y pobles,
Amostrá á morir com nobles
Als vensuts agermanats.
Ell estengué son imperi
Sobre tots, grans y petits,
Ciutat, vila ó monasteri,
Llochs vedats ó benehits.
Ell ab ses ales rosava
La citra que puntejava
Ausias, lo bon cavaller;
Y com visió santa y bona,
Volava sobre la trona
Del pare Vicent Ferrer.
Demprés, á lo teu vol donaren guerra
Ratjes de un vent contrari á nostra terra,
¡Oh gloriós Rat-Penat!
Y ab nostres própies mans, no ab mans estranyes,
Com los malignes xichs, á colps de canyes,
Te ham ferit y nafrat!
Te ham ferit y nafrat quant la memória
Ham apartat de nostra pátria história,
Del nostre parlar dols;
Te ham ferit y nafrat quant neguitosos
Ham deixat caure, ingrats, nostres gloriosos
Monuments en la pols.
Te ham ferit y nafrat quant nostra pensa
Buscava, fent als pares greu ofensa,
