Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/115

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Frévolles novetats;
Quant uns ab altres, en la llar del avis,
Fills de un mateix bressol, per folls agravis,
 Guerrejavem irats.

 Mes en lo fons del pit bullia encara
Aquel amor antich, que renaix ara,
 Com menuda llabor
Que soterra en los camps la neu primera,
Y brotant, al tornar la primavera,
 Dona al mon nova flor!

 Amichs, germans: la Pátria Llemosina
Renaix per tol! Rebrota la englantina
 Del nostre Saber Gay:
Juntemse á la host, de llors ya coronada,
Formant, oh Valencians, una maynada,
 Que no 's desfassa may.

 Formem una maynada, hon sempre encesa
Brille la llum del art, de la sabiessa,
 Del seny, del esperit;
Hon parlen tots los llabis una llengua,
Hon tots los cors, sense temor ni mengua,
 Bateguen á un sol crit.

 Y en membransa dels avis; en penyora
De la glória passada y venidora;
 En fé de germandat;
Com penó, com estrela que nos guía,
Entre llaus de victória y de alegría,
 Alcem lo Rat-Penat!

Joliol de 1878.