Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


A MA FILLA MARIA
al donarli la rosa del premi.
————

S
ABER vols, filla meva, quina es aqueixa rosa

Que tremolant de ditja, posí sobre 'l teu cor,
Y que tú, esparverada, guaites tota ductosa,
Plena ensemps de alegría é indefinible por?

 ¿Saber vols y comprendre, cóm entre joya tanta
Que ab los llampechs flameja del or y del argent,
Al trovador pensívol no mes atrau y encanta
Aqueixa flor, que sopte desfullará lo vent?

 ¿Saber vols, oh María, per quin estrany misteri
Avuy es ceptre mágich en ta inocenta má,
Y te dona, entre vítors, lo fantasiós imperi
Que solament un hora, com ella, durará?

 Aqueixa flor vermella, d' espines rodejada
Que al vent que la mustiga, li dona sa flairor;