Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/128

Y Vinatëa, que si 'l dret l' ampara.
Alsa tranquil lo cap davant lo rey.

Allí Sorolla, per la gent menuda
Lluytant sens treva, cavaller del poble;
Allí 'l bon Joan Llorens, á qui son noble
Pensament malograt li ofegá el cor;
Allí Polo, guaytant com neguitosa
Corre, vora la mar, sa Galatea;
Y Joanes, que la imatge en somnis vea
De la Mare de Deu y el Salvador.

Quant d' eixos temps gloriosos nos parlaves,
Yo en ta veu escoltava les festives
Cudolades de Roig, les de Lluis Vives
Sábies llisons, les troves de Febrer;
Y l' alarmant repich de la campana
Que á les armes cridá la foral tropa;
Y el crit de guerra que al Colós d' Europa
Li llansá al front un pobre Palleter!

¡Amor de pátria! En mí tú l' infundires,
Mestre, company, amich, germá, poëta;
Sobre un poble que t' ama y que 't respeta
Derramares á doll ton esperit.
¡No has mort! ¡Ni morirás!... Pobres despulles
Solament tanca l' avarienta fosa...
¡Ton ánima inflamada y generosa
La sentim bategar dins nostre pit!

Y assí quedem, plens tots de ta memória,
De ton nom, ton amor y ton eixemple,
Com ple romana eternament lo temple