Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/127

Y plassent nos contaves com va náixer
Entre palmes y flors la noble Edeta,
Com grat ensomni d' oriental poëta,
Com trasunte ditjós del Paradís;
Hon lo soldat romá penjá la espassa
En les florides branques; hon en vida
Trová 'l muslim aquell que li convida
A divinals plahers estol de hurís.

Y enamorats de la sultana hermosa,
De lluny veníen á lluytar per ella
Lo Cit Vivar, la glória de Castella,
Jaume 'l Conqueridor, sol d' Aragó;
Y per l' un y per l' altre batejada,
Y per Ferrer, l' Apóstol, benehida,
Lliure alsava, valenta y aixerida,
Del Rat-Penat lo flamejant penó.

¡Ab quina joya les sagrades ombres
Evocaves llavors dels nostres pares,
Nobles y ciutadans, bisbes y frares,
Jurats y reys, doctors y almogavars!
¡Y quán grans als meus ulls apareixíen
La pátria redimint en dura guerra,
Solcant la mar inmensa, obrint la terra,
Pactant bons furs y consagrant altars!

Allí lo gran Ferrer, dalt de la trona,
En lo temor de Deu l' ánima encesa;
Allí Ausias-March, als peus de Na Teresa,
Dictant de amor la subirana lley:
Allí, als desamparats obrint los brassos,
Jofré, á qui 'l pobre benehix encara;