Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/126

Passaven davant mi races y pobles,
Egipcis y juheus, grechs y romans;
Y entre ells, guerrers y sabis y poëtes:
La amant Orfeu, á qui l' infern no espanta;
Moisés, pujant á la montanya santa;
Alcides y Nemrot, Deus y Titans.

A ta veu les Pirámides alsaven
La tomba eterna, en pahorós eixemple;
Son artístich frontó l' helénich temple,
Y sa mole gegant lo Coloseu;
Y panteons y circos y tëatres
De idols omplíes, y de histrions y feres;
Y alsant demprés per tot santes banderes,
Sobre ells clavaves la cristiana Creu.

Y el furient terratrémol nos contaves
D' un mon que naix y un altre que se asola;
Y en presencia d' un vell, ab blanca estola,
Atila reculaba esbalahit.
Poch á poch en la fosca resplendía
Del saber y del art la dolsa alvada;
Y obrint Colon la mar alborotada,
Buscaba un mon, que duya en l' esperit.

Yo t' escoltava, en flama generosa
L' anima encesa, y tú,—“Fill meu,—me díes,
D' eixes sagrades glóries d' altres díes
Valencia, nostre amor, rica es també.„
Y com aquell que parla de sa mare,
Mesclant los plors ab l' alegría santa,
Ta veu, del trovador que inmortal canta,
Ardía en foch de Amor y Pátria y Fe.