Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
A LA MEMORIA DE VICENT BOIX 12.
————


E

ra yo infant petit y t' escoltava

Brussent l' esguart, tremolejant lo llabi,
Com en la nit de ivern escolta al avi
Lo net pauruch vora la encesa llar.
 Mon esperit un mon imatginava
De santes y glorioses fantasíes,
Y ses daurades portes tú li obríes,
Donantli espay inmens pera volar.

 Los pobles morts, los sigles que passaren
Revivíen al foch de ta paraula,
Crónica y tradició, símbol y faula,
Ceptres y glavis, y ciprers y llors.
 La Musa de la História, al escoltarte,
Carinyosa y benévola 't sonría,
Y posava en ton front la Poësía
Fresca garlanda de vistoses flors.

 En atropoll confús, en guerra eterna
De ambicions santes ó pasions ignobles,