Aquesta pàgina ha estat validada.
De ta mare y la meva, que una vers altra giren
Los ulls humits, y esclaten les dos en plors iguals.
Y encara que foschs síen tos jorns, y aspra ta vía,
Encara que no puga portar son feix ton cor,
Obrirá altra vegada dins d' ell la Poësía
Sa renadiva rosa, plena de fruyts d' amor.
1879.
