Te canten tots, María, tots te admiren;
Tots te consagren llág;rimes ó flors;
Te cantáren los sigles que moriren;
Te cantaran los sigles naixedors.
Yo escolte 'l terratrémol que rimbomba
Quant mor ton fill en la gloriosa Creu,
Y veig obrirse, com inmensa tomba,
La serra que ha de ser lo temple teu.
Yo veig ta Imatge, que la roca dura
Com lo nacre á la perla, guarda dins;
Y m' enjisen los himnes que en nit pura
Canta allá dalt un vol de serafins.
Yo veig per la Montanya tot un poble
Vindré á ton temple en atropoll confús,
Ab sayal negre lo capdill més noble,
La infanta més polida ab los peus nus.
Yo veig encendres, celestial Regina,
Pensívols contemplant ton front seré,
Pere Nolasch en caritat divina,
Vicent Ferrer en subirana fe.
Yo veig, yo veig en ta daurada cambra
De genolls y á tos peus depositant
Isabel y Ferrant llors de l' Alhambra,
Lo Jove de Áustria palmes de Lepant.
