Yo veig com, confiats en ta clemencia,
Los somatens, ab robellat trabuch,
Fort castell de la pátria independencia
Fan á tes plantes dels penyals del Bruch.
Y en ta Montanya, resplendent de glória,
Mire la llar del avihor sagrat,
Lo monument etern de nostra história,
Lo mur de nostra invicta llibertat.
Y veig ta imatge sobre 'ls cims blavosos,
La terra als peus y per corona el sol,
Estendre oberts los brassos amorosos
Al que 't venera humil, poble espanyol.
Mentres aixeque al cel la dura testa
Cenyida de turons lo Montserrat;
Mentres brame en ses roques la tempesta;
Mentres rode á la mar lo Llobregat;
Mentres l' infant, acaronantse, trove
En los brassos materns grata calor;
Mentres recorde 'l vell y espere 'l jove,
Viurás, divina Verge, en nostre cor.
Viurás en ell com remembransa pía
Del somni del bressol, dols é inocent;
Viurás en ell com llum de poësía.
En esta y l' altra vida resplendent.
