Mostra en lo pit la Creu santa,
Penja al costat lo Tissó;
Y lluminosa celistia
Flameja en tot lo seu cos.
Sant ó rey, guerrer ó frare,
Anima, espectre ó visió,
A son pas l' ombra s' aclara,
La flama fumeja y mor.
Los dos caminants sinistres
Endobleguen los genolls,
Y ab veu llacrimosa criden:
—“¡Pare!„ l' un, l' altre— “¡Senyor!„
Y entre runes y fogueres,
En mitj del temple paurós,
Al rey Jaume lo rey Pere
Li parlava estes rahons.
—Pare, yo no sé quants sigles
Dorguí 'l somni de la mort,
Escoltant dintre 'l sepulcre
Absoltes, planys y oracions.
Afadigat de la lluyta,
Be se assopegava 'l cor,
Aguardant de la trompeta
Del Judici 'l suprem toch.
No la trompeta del Angel,
La del infern sentí yo,
Y de gent malavirada
L' irreverent atropoll.
Obrich els ulls; tot es negre:
