Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Mirant al cel, responía:
—Perdonemlos; Deu ho vol!

VII.

 “¿Veus los llamps, Infant En Pere?
¿Escoltes el vent y els trons?
¡Quí sap si aqueixa borrasca
Dona als camps més fruyts y flors!
 ¡Oh terratrémols dels pobles!
¡Llampegades! ¡Convulsions!
¡Quí sap si en eixes tempestes
S' afona ó s' aixeca 'l mon!
 Vents de angúnia y d' estermini
Xiulen ab estranys udols;
Tot s' estremeix y es derrumba;
Potser se renova tot.
 Vuy sobre nosaltres cauhen
Del mon vell los enderrochs;
Demá, les glóries antigues
Brollarán sobre 'l mon nou.
 No t' esglayes, Rey En Pere,
Passa 'l núbol, lo sol no;
Ab sageta lluminosa
Pronte ó tart, les ombres romp.
 Ya veig com venen joyoses
Novelles generacions;
Ya 'ls murs profanats alsarse
Veig novament, ple de goig.
 Entre 'ls altars y els sepulcres.
Com veus profétiques, oixch
Les falagueres llohanses