Vés al contingut

Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Yo tinch lo foch de vida que 'l inmortal Vergara
Ab lo cincell de flames donava al marbre dur;
Y el resplendor que Joanes al Paradís robara,
Y com visió divina, vem llampegar encara
En lo front del seus Christos, tan amorós y pur.

Tinch, en lo cap de Vives, la lluminosa idea;
L' amor, en les entranyes de Juan Jofré gloriós;
Lo drach del rey En Jaume, que ab pasme 'l muslim vea;
Y la gramalla augusta del ínclit Vinatea;
Y la esgarrada faixa del Palleter famós.

A la vesllum daurada de eixes passades glóries,
Joyoses esperances ya veig espurnejar;
Y mon cantar profétich, llohant velles memóries,
L' himne triomfal entona de superiors victóries,
Que en guerres benhaurades, oh Pátria, has de alcansar.

Als peus de la olivera, que els pobles agermana,
Yo t' veig y et cante, deesa de un renovat Eden,
Omplint la serra d' arbres, de espigues d' or la plana,
De monuments les viles, de naus la mar llunyana,
Y el cel de fum blanquíssim, que un vent de pau estén.
 
Yo t' veig y et cante, artista, que á la ideal bellessa
Li dones cos y vida, colors, formes y llums;
Y poëtisa, ab la ala pera volar estesa;
Y en mitj del temple auguste, vestal d' ánima eneesa,
Que en l' ara eterna cremes los consagrats perfums.
 
Aquest será mon cántich de glória y esperansa;
Aquest será mon himne de pau y germandat;
Me servirá la citra de escut, espassa y llansa