1. Esta poesía, y algunes altres paregudes, son les primeres que escriguí en llengua valenciana. El docte humanista D. Pasqual Perez, Pare Escolapi exclaustrat, company de Arolas y de Boix, les publicá en un periódich polítich que dirigia, anomenat El Conciliador, presentant aquelles composicions y altres de D. Benet Altet y Ruate, com una esperansa pera 'l renaiximent de les lletres llemosines.
La idea de versificar en valenciá me la inspirá la lectura del Gayter de Llobregat, del Sr. Rubió y Orts: estos foren els primers versos catalans moderns que coneguí, y quedí tan engisat d' aquella nova parla poética, que no poguí ya traurémela del cap. Les meves primeres composicions valencianes sols perteneixíen al renaiximent per la llengua (y esta encullida encara), no per lo pensament, que responia al platonismo amorós y sentimental que 'm feu escriure molts versos en ma joventut. La influencia de Petrarca y Lamartine, els meus autors predilectes en aquells temps, se veu en la poesía á que se referix la present nota, poesía que he posat en aquest llibre ronegament pera memória de aquella restauració literaria, y perque han parlat
