ya d' aquells primers ensaigs los historiadors del renaiximent.
2. La idea de restablir els Jochs Florals naixqué ensemps en Valencia y en Barcelona; mes se deu dir que fon un catalá, l' entusiasta D. Marian Aguiló, qui primer la soltá en la pátria d' Ausias-March. Ab aquest nom, de Jochs Florals, y promoguda per la societat Liceo Valenciá, se celebrá en lo Paraninfo de la Universitat, l' any 1859, un certámen lliterari, en el qual, per primera vegada en nostra ciutat, s' oferiren premis á la poesía llemosina, juntament ab la castellana. Aquells premis eren dos, guanyá l' un D. Víctor Balaguer, per una composició dedicada á Ausias-March, y l' altre fon adjudicat á esta poesía de La Nova Era.
Aquell mateix any comensaren los Jochs Florals en Barcelona, seguint totes les primaveres sens interrupció; en Valencia no 's repetiren fins que 'ls restablí la Societat del Rat-Penat, pasats vint anys, en 1879.
3. Fon esta poesía, escrita en ma primera anada á Barcelona, y haventla publicat lo senyor Manyé y Flaquer en lo Diari de aquella ciutat, ajudá á establir llassos de germandat entre los nous trovadors de Catalunya y de Valencia.
4. Esta composició, escrita pera 'l Calendari Catalá, y llargament comentada en lo llibre que publicá D. Víctor Balaguer en 1866, nomenat Esperances y Recorts, comensá á marcar la diferensia de criteri entre los trovadors valencians, que al llohar les glóries de nostre antich Reyne, no aspiren á restablirlo, en dany de la unitat espanyola, y els trovadors catalans—molts d' ells, sino tots—que trevallen per l' autonomía de Catalunya, diferencia senyalada per lo
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/192
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.